La psicologia forense té un naixement tardà pel fet que els estudis sobre l'àmbit clínic, educatiu i industrial eren més interessants.

A Espanya es pot considerar que fins als anys 70 no es produeix un establiment de l' psicòleg com a perit expert.

Per poder definir el terme "Psicologia Forense" s'ha de tenir present que abasta dos grans ciències, la Psicologia i el Dret. Entenent, a grans trets, la psicologia com la ciència que estudia el comportament humà i el dret la ciència que estudia les regles a què està sotmès l'ésser humà. Tenint presents aquests termes i les definicions, que sobre psicologia forense, han donat diversos autors (Weiner i Hess -1987 Garzon -1990- Urra i Vazquez -1993- Dorsch -1994-) formularem una definició global:

"la Psicologia Forense pot definir com la ciència que s'encarrega de la recollida, anàlisi i presentació de proves i avaluacions psicològiques per a propòsits judicials"

la Psicologia Forense deixa de banda els aspectes administratius, civils, polítics o fiscals, per: a

• Establir pautes per avaluar la conducta humana dins l'àmbit judicial.
  
• Assessorar i guiar davant els possibles tractaments perquè s'adeqüin a cada cas en particular.
  
• Millorar el sistema administratiu de la justícia.

  a

  Muñoz (1975); assenyala tres diferents aproximacions de la Psicologia dins de l'àmbit legal:

  a

  1. Psicologia de el Dret
  2. Psicologia en el Dret a < / li>
  3. Psicologia per al Dret a

     Segons la classe d'organització jurídica que abordin es poden trobar aquests diferents tipus de Psicologia Forense: a < ul>

  4. Psicofisiologia Forense: s'avaluen les respostes psicofisiològiques que realitza el subjecte quan aquesta donant el seu testimoni. També pot utilitzar-se durant l'avaluació forense.
     
  5. Psicologia Criminològica: inclou diversos camps d'actuació (Psicologia Forense, de l'Testimoni, de l'Delicte comú, de les Forces de seguretat ...) El seu objectiu és l'estudi de la conducta delictiva de l'component humà.
     
  6. Psicologia judicial: aquest terme s'empra per nomenar la Psicologia Forense.
     
  7. Psicologia Judicial de el menor i de la família: aquesta vinculat als serveis socials ia la Psicologia comunitària. S'ocupa de la reinserció en l'àmbit social.
     
  8. Psicologia Legal: s'usa per nomenar a la Psicologia Forense.
     
  9. Psicologia penitenciària: fa referència a les tasques que realitza el psicòleg dins de l'àmbit penitenciari.
     
  10. Psicologia Policial: formació, selecció, organització, burocràcia dels cossos de seguretat de l'estat.
      
  11. Psicologia preventiva de l' delicte: unes de les funcions de l'psicòleg forense és prevenir l'aparició de l'delicte i dels problemes amb la justícia.
      
  12. Victimologia: el psicòleg forense es pot ocupar de l'atenció a les víctimes a través d' diverses funcions. a